Aquest és, per a mi, el paisatge més bonic i més trist del món. És el mateix paisatge que el de la plana anterior, però l'he tornat a dibuixar per tal que us hi fixeu bé. És aquí on el petit príncep va aparèixer a la Terra i és aquí des d'on va marxar.
Mireu atentament aquest paisatge per tal d'estar segurs de reconèixer-lo, si algun dia viatgeu a l'Àfrica, al desert. I, si arribeu a passar per aquí, us ho prego, no us afanyeu, espereu-vos una estona just a sota de l'estel! Si aleshores ve un noi cap a vosaltres, si riu, si té els cabells rossos, si no respon a les preguntes que li feu, sabreu qui és. Aleshores, sigueu amables. No em deixeu tan trist: escriviu-me de seguida per dir-me que ha tornat...